L'independentisme, camí de l'hegemonia

Una anàlisi ràpida de la diada de consultes del 13 de desembre ens porta a constatar com a tret més significatiu el fet que l’independentisme hagi anat més enllà de ser una força sociopolítica emergent, com era fins el moment present. És a dir, que hagi mostrat, en aquest esdeveniment, prou capacitat per a emprendre amb força el camí de la seva hegemonia social i política.

En primer lloc, ha estat una mostra esclatant de mobilització, tant per la conciliació de les energies necessàries per a una operació que ha mogut milers de persones, com per la capacitat de convicció que ha portat una part significativa de l’electorat a pronunciar-se.

Els resultats (de participació remarcable, malgrat les dificultats pròpies d’una consulta organitzada de manera extraoficial; i de majoria aclaparadora de vots favorables) han representat així, amb l’argument dels fets inapel·lables, la liquidació pràctica no sols de la via autonomista sinó també de qualsevol intent de promoure qualsevol altra via com la federalista per a prolongar la dominació espanyola al nostre país. La independència ja és l’opció assumida de manera activa per masses importants de la població de manera que fins i tot ha superat, en més d’un lloc, els vots oficials favorables a l’estatut d’autonomia en el darrer referèndum.

Contra aquesta força de l’independentisme com a opció política assumida de manera creixent, les propostes contràries han estat incapaces de presentar la més mínima argumentació sòlida. L’olímpic menyspreu de l’espanyolisme envers les consultes, qualificades de manera barroera de “teatre” o de “simple propaganda” ha mostrat de manera escandalosa la seva feblesa política. L’espanyolisme a partir d’ara no podrà fer altra cosa que amagar el seu retrocés progressiu.

Aquesta massa independentista dinàmica és, doncs, l’aportació més valuosa d’aquesta experiència. Amb aquesta força, si és capaç d’organitzar-se (d’organitzar-nos) de manera àmplia i participativa, serà possible aconseguir l’hegemonia social i política que necessitem i que avui ha fet un primer pas important. L’organització popular ens marca el camí. Més enllà de pensar en una simple alternativa electoral dins uns parlaments periclitats i amb uns partits ja desbordats, caldrà organitzar la força de les assemblees locals i de les assemblees de representants electes. És aquesta organització política de la nació catalana sobre unes noves bases unitàries i participatives el que ens ha de permetre d’anar més enllà del marc polític actual.

Maià de Montcal Resultats

Victoria aclaparadora del si. ( 87.77 %)
Prop del 41% de participació.
Ni la falange ni el PSC ni els multicultis han pogut callar la veu del poble.
Endavant les atxes!

ARE

Les àrees residencials estratègiques (ARE), una figura urbanística creada per decret per la Generalitat el 16 d'octubre de 2007, hauran de passar per l'examen del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que ja fa temps que presenta batalla contra aquests projectes als pobles on té regidors –a Sant Celoni va arribar a forçar un referèndum–, ha decidit llançar un atac global contra aquesta aposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.

El decret 1/2007 va donar el tret de sortida per a la creació de dotze plans directors que agrupen per zones les ARE previstes per a tot Catalunya, en una operació que havia d'executar l'Institut Català del Sòl (Incasòl), qualificat per la CUP com al "major promotor de l'especulació immobiliària a Catalunya". De moment, els advocats de la CUP, ja han anunciat per escrit al TSJC que presentaran un recurs contra les ARE incloses en el pla director de les comarques gironines i contra el del Vallès Occidental. Quan el jutjat hagi fet els primers tràmits formals, donarà vint dies als demandants per formalitzar el recurs.

Paral·lelament, els plans de Ponent, Baix Llobregat i Camp de Tarragona han estat impugnats mitjançant un recurs de reposició davant la conselleria. Els demandants donen per fet que el departament no contestarà, i aleshores es traslladarà aquestes impugnacions al TSJC. A les Terres de l'Ebre, les comarques de la Catalunya Central, el Maresme i el Barcelonès s'han presentat recursos contra actes concrets de l'aplicació del pla, que també acabaran al TSJC. I, finalment, queden pendents els casos del Vallès Oriental, l'Alt Penedès-Garraf i l'Alt Pirineu-Aran, que encara no han estat aprovats definitivament.

La intenció de la CUP és acabar portant tots els casos al TSJC i demanar que s'acumulin en una sola causa, un tràmit que estan segurs que serà admès per la justícia. "És el més pràctic, i no ens ho denegaran perquè complim tots els requisits. De fet, ja vam presentar al·legacions en el moment que tocava en els dotze plans", assegura l'advocada i regidora de la CUP a Sant Celoni Montserrat Vinyet. "L'oposició a les ARE és estructural. No es tracta del que es fa en un poble o en un altre, per tant, el lògic és acumular els expedients", afegeix Vinyet.

La previsió era de construir 90.000 habitatges en zones que anteriorment no estaven edificades, algunes de les quals ni tan sols eren urbanitzables inicialment. Potseriorment, les "mesures urgents en matèria urbanística" que donaven títol al decret s'han anat endarrerint, en part per l'oposició de molts ajuntaments. Per la CUP, "tot plegat és una evidència de la greu situació econòmica i política de l'Incasòl, a causa de la crisi immobiliària i financera (...) i agreujada per la imputació en el cas Pretòria del seu gerent, Emili Mas, per presumpta corrupció urbanística".

Segons la CUP, les ARE "vulneren l'autonomia municipal" i permeten edificar en terrenys no urbanitzables inicialment, "prescindint dels plans generals d'ordenació urbana vigents" i acaben portant a la creació de "barris inexistents" amb la reducció al màxim "de tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per urbanitzar". Es tracta, per tant, d'un pla que tornaria a crear desenes de ciutats dormitori situades fora de la trama urbana amb teixit social dels pobles.

Votació Anticipada a Maià de Montcal

VOTACIÓ ANTICIPADA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
DIUMENGE DIA 6 AL CASAL DEL POBLE
DE 17:00 A 20:00

Campanya de la CUP

L’Assemblea Territorial de la Candidatura d’Unitat Popular, que agrupa les CUP de les comarques gironines, ha presentat avui la campanya de l’esquerra independentista pel “sí” a les consultes populars per la independència.

La campanya, que té el suport de diverses organitzacions, casals i col·lectius locals, ha estat presentada per Toni Rico, representant de la Mesa Territorial de la CUP; Albert Torras, rerpresentant de l'Ateneu Popular La Pioixa de Bordils, i Dani Cornellà, regidor de la CUP de Celrà.

Llibertat.cat t'ofereix el vídeo íntegre de la roda de premsa.

Toni Rico ha explicat que la CUP aposta pel sí perquè la proposta política de la candidatura és la independència. També, ha dit, perquè "tot i que legalment no són vinculants [les consultes], moralment ho són molt". L'historiador i membre de la CUP de Girona ha volgut remarcar que les consultes estan sent mostra "de com la societat civil deixar arraconades les propostes polítiques oficials que deien que ens autodeterminàvem cada quatre anys". En aquest sentit, Rico ha afirmat que les consultes han permès "rebel·lar-se" contra aquesta teoria "posant sobre la taula que cada quatre anys no ens autodeterminem sinó que necessitem un procés d'autodeterminació real per decidir què volem ser".

La CUP és una de les poques organitzacions polítiques que des de la primera consulta popular, a Arenys de Munt, treballa activament en l'impuls dels referèndums arreu dels Països Catalans. És per això que la formació ja s'ha posat en contacte amb els municipis de les comarques gironines per oferir la seva militància a les plataformes i coordinadores que treballen en l'organització de les consultes.

El marc de referència: Els Països Catalans


Toni Rico ha volgut fer especial èmfasi a la territorialitat del conjunt dels Països Catalans com a marc nacional de referència. "La campanya es fa a nivell nacional; no només vinculada al Principat", ha afirmat, el qual ha afegit que la campanya no només està signada per la CUP sinó que té el suport de la resta de l'Esquerra Independentista.

Albert Torras, representant de l'Ateneu Popular La Pioixa de Bordils, ha posat l'accent també en el caràcter nacional de les consultes: "És d'agrair que la CUP sigui l'única formació que faci campanya amb un lema clar: independència sí, però dels Països Catalans, sense oblidar ni un sol territori", ha remarcat Torras, que ha reblat: "Perquè sense València no hi ha independència, però sense Mallorca, sense Fraga i sense Perpinyà tampoc".

El de la Pioixa, que ha acudit en representaciió de tots els casals i ateneus de l'Esquerra Independentista de les comarques gironines, s'ha alineat amb la campanya de la CUP atès que troben "molt positiu" que siguin plataformes formades per col·lectius, entitats i persones a títol individual les que hagin tirat endavant les consultes.

En aquest sentit, s'ha referit als partits polítics: "Que no hi hagi involucrat cap partit tradicional dóna un toc de força", ha manifestat Torras, que creu que ara "comença a ser possible" aconseguir uns Països Catalans lliures i justos.

El representant dels casals i ateneus ha volgut felicitar la CUP i l'Esquerra Independentista perquè "una vegades més s'han mantingut ferms i no s'han arronsat ni un pèl per tirar endavant una campanya sobre una cosa tan bàsica com el dret de decidir".

Que els ajuntaments intervinguin

Per últim, Dani Cornellà, regidor de la CUP de Celrà ha destacat la importància que té per la CUP el fet que les institucions democràtiques actuals més participatives com són els ajuntaments hagin pogut aprovar mocions i declaracions institucionals de suport a les consultes: "Entenem que són eines imprescindibles per l'alliberament del nostre poble, ja que els ajuntaments són els que fan la feina arreu del país".

Cornellà ha recordat que la CUP arreu on té regidors ha promogut mocions i declaracions institucionals de suport a les consultes i que ha apostat clarament per una campanya a favor sí, "un sí a la independència dels Països Catalans; un sí ferm i clar que ens acostarà una mica més a la llibertat", ha dit.

El regidor de la CUP ha remarcat la importància que té que els ajuntaments cedeixin espais públics per la realització de les consultes "tot i que la justícia espanyola està posant molts impediements perquè això sigui així". La CUP, ha dit, anima tots els ajuntaments a cedir espais públics, infraestructures i a ajudar a nivell econòmic o de recursos humans de manera que "s'impliquin en aquest procés democràtic participatiu i que ens ha d'acostar a la independència i socialització d'un problema latent des de fa més de 300 anys".

Dani Cornellà ha fet esment també a la passivitat dels polítics a l'hora d'atendre les necessitats del país: "Ha estat la societat civil que posant-se a davant dels polítics han tirat aquesta campanya endavant i ha decidit que el poble decideixi i que no siguin els polítics amb les seves constitucions i estatuts que no serveixen per a res".

Per saber-ne més

Vídeo íntegre de la roda de premsa - Llibertat.cat


La campanya de la CUP pel Sí es consolida - Llibertat.cat
La campanya de la CUP pel Sí a la independència engega motors - Llibertat.cat

La consulta popular per la independència comarca a comarca Llibertat.cat

Mínim comú denominador i punt de partida: independència

Salvador Cardús va publicar un article molt interessant titulat "La independència no és cap xauxa". Coincideixo amb el seu diagnòstic: la independència és un punt de partida i una eina necessària, no pas la panacea. Si algú es pensa que la independència i la revolució seran dos orgasmes simultanis, probablement es trobarà amb una forta decepció.

El més important, penso, és situar els interessos de les classes populars i les reivindicacions dels moviments socials transformadors al capdavant del procés d'alliberament nacional. Només així podrem garantir que la plenitud nacional no sigui privativa de les classes dominants i que, en el nou Estat (o República), ens situarem en un context de lluita més favorable per a la justícia i la transformació social. D'altra banda, deixar la construcció nacional únicament en mans de la burgesia comporta dos riscos: que o bé ens quedem a mig camí d'assolir la independència o bé que aquesta s'aconsegueixi en detriment de la classe treballadora i la naturalesa. Per tant, deixem-nos d'orgues i esmolem ben bé les eines!

Davant de la possibilitat que des de les institucions es faci una delcaració unilateral d'independència (pas que a posteriori hauria de ser ratificat en un referèndum), cal que l'independentisme d'esquerres, es plantegi dos reptes immediats. Primer, eixamplar la seva presència dins les institucions a través de la CUP, com a organització nacional de referència. Segon, treballar perquè el moviment de consultes per la independència s'estructuri de forma assembleària i esdevingui un moviment de masses d'àmbit nacional que mobilitzi la ciutadania a favor de la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol.

Activistes contra la MAT

Des d’aquí,‭ ‬des dels boscos,‭ ‬des d’on els rebels,‭ ‬els fora de la llei,‭ ‬els maquis i els conspiradors sempre s’han amagat i organitzat...‭ ‬des d’on s’atracaven diligències reials,‭ ‬des d’on es ballaven vora el foc danses populars,‭ ‬des d’on encara avui podem ser invisibles i sentir-nos protegits...‭ ‬des d’aquí convoquem a aquells a qui la MAT els hi treu la son.

I volem aclarir que criticar intensament la barbàrie de la Molt Alta Tensió és denunciar sense miraments l’insaciable gana de les grans ciutats,‭ ‬és declarar la guerra contra les gestions i infraestructures de l’Estat‭ (‬Govern,‭ ‬Generalitat,‭ ‬Ajuntaments‭) ‬i al seu cap,‭ ‬el capitalisme.‭ ‬Aquesta organització social que es basa en la cobdícia i la voracitat més impunes,‭ ‬en l’individualisme i en l’amor etern al benefici...‭ ‬tot això ens fa mal,‭ ‬encara que es disfressin com a Plans E,‭ ‬millores elèctriques,‭ ‬de vacunes de la grip A,‭ ‬de trens d’alta velocitat o d’avenços televisius digitals.

Des d’aquí,‭ ‬des del nostre assentament a les Guilleries,‭ ‬rebutgem aquest macrocorredor elèctric que colonitza a cops de talonari i que no fa cas de les clares oposicions que des de fa anys han mostrat no només els afectats,‭ ‬sinó també aquelles persones que encara conserven una mica de mentalitat inconformista i emancipadora,‭ ‬una mica d’honestedat davant la vida.‭ ‬I no pretenem que els polítics de torn o que Red Eléctrica Española‭ (‬l’empresa que ha creat i gestiona aquest‭ “‬xiringuito‭”) ‬ens escoltin i ens respectin‭; ‬sabem que la seva tasca,‭ ‬per definició,‭ ‬és estar al servei d’uns interessos elitistes al marge de les necessitats socials.‭ ‬De fet,‭ ‬són ells‭ (‬la burgesia i els seus representants polítics‭) ‬els que s’han encarregat al llarg de la història d’anar minvant,‭ ‬manipulant i dirigint les autèntiques necessitats del poble,‭ ‬de la gent normal que no hi pintem res.‭

Aquest és un altre intent de demostrar que certes persones tenim la fermesa,‭ ‬que el desafiament a allò establert és condició per a poder viure tranquil·les.‭ ‬I quin millor lloc que aquest per proclamar,‭ ‬des dels arbres,‭ ‬des de la ocupació a la futura torre‭ ‬114.

Ja ha passat l’hora d’intentar convèncer als pobles per on passaran els‭ ‬400.000‭ ‬volts,‭ ‬a aquelles persones a qui no els provoca rebuig tant menyspreu i dominació per part dels poderosos,‭ ‬a les persones que no volen veure més enllà de les seves mercaderies hipotecades.‭ ‬Tot i això,‭ ‬ens establim en un lloc concret,‭ ‬invitant a qui no toleri la progressiva destrucció de zones forestals‭; ‬esperem aquelles persones que s’han cansat de la contaminació de les grans ciutats i les seves perifèries condemnades.‭ ‬Intentarem crear comunitat juntament amb aquelles que pateixen per la desaparició d’allò rural,‭ ‬amb aquells que alerten sobre la difusió descontrolada d’agents tòxics que provenen de la indústria,‭ ‬amb aquelles que ja estan cansades de tanta democràcia capitalista creadora de desfets industrials,‭ ‬residus,‭ ‬pesticides i additius alimentaris.

La nostra proposta es basa en resistir comunalment enfront de l’avenç evident de la MAT.‭ ‬Seguirem tenint la confiança ferma que la força dels pobles que s’aixequin,‭ ‬la desobediència dels activistes que vulguin conviure en aquests boscos i,‭ ‬en resum,‭ ‬la convicció d’aquelles persones a les que aquestes paraules els hi puguin resultar familiars o comunes,‭ ‬és el que impedirà l’arribada de les deplorables màquines de la Molt Alta Tensió.

Tot es basa en que ens reconeixem entre nosaltres i que els ho posem més difícil...

Manifestació de Pagesos

Uns 300 pagesos s'han manifestat aquest dissabte al matí a Tarragona per denunciar la càrrega policial de dissabte passat a Reus, en què la batussa entre agricultors i Mossos d'Esquadra va acabar amb tres pagesos detinguts i una vintena de ferits.

Sota el lema 'No a la repressió de les llibertats sindicals', la manifestació del sindicat Unió de Pagesos (UP) ha passat per la delegació del govern, on els pagesos han lliurat un manifest, i ha finalitzat a les portes dels serveis territorials d'Agricultura.

Els pagesos han reiterat la seva voluntat que el govern retiri els càrrecs contra els tres pagesos imputats pels aldarulls i han demanat la dimissió del delegat del govern al Camp, Xavier Sabaté.

El sindicat agrícola també ha volgut denunciar els abusos de la gran distribució i l'agroindústria, "que imposa preus baixos als productors agrícoles i ramaders", així com la inacció dels governs català i espanyol que ho permeten.

12-0 Res a celebrar

Un any més l'estat espanyol celebra la seva "Fiesta Nacional" el 12 d'octubre. Una festa en què s'exalten els valors vinculats a l'espanyolisme i es fan crides unànimes a la unitat i integritat territorial de la pàtria espanyola. Un espanyolisme compartit per diferents segments de la societat espanyola, des de la dreta falangista fins a l'esquerra jacobina.

És també el dia en que l'exèrcit i els cossos policials de l'estat, encapçalats per la guàrdia Civil, exalten els seus valors i són homenatjats com a garants de la defensa dels valors més reaccionaris. La defensa de la unitat territorial d'Espanya, la salvaguarda dels privilegis d'una monarquia antidemocràtica, la persecució de determinats col·lectius polítics o la repressió lingüística són els eixos principals de la missió que tenen encomanada els cossos i forces de seguretat, que acompleixen amb eficàcia les ordres prepotents d'un estat amb tradició genocida.

L'espanyolisme commemora també el genocidi cultural, humà i polític que suposà la conquesta de les amèriques, una fita que suposà la submissió de la població indígena a les voluntats d'un imperi que com a tal buscava el màxim benefici econòmic i la dominació de la seva força de treball, així com dels seus recursos naturals. 500 anys després, i quan ja han explotat i privatitzat els recursos, continuen aprofitant la seva mà d'obra immigrant a baix preu, en les feines més precàries a casa nostra, desemparada de drets i perseguida per lleis racistes.

Enguany la celebració del també anomenat "Dia de la Raza" ve marcada per l'actitud antidemocràtica de l'estat envers les consultes pel dret a decidir que s'impulsen a nombrosos municipis i que s'inicià a Arenys de Munt el passat 13 de setembre. L'estat espanyol va evidenciar la confrontació democràtica que el poble català va protagonitzar de forma valenta, i ho va fer enviant un dels seus braços més clàssics, en aquest cas La Falange Española de las JONS, un grupuscle feixista que encara avui té total impunitat a l'hora de fer apologia del racisme, el feixisme i el genocidi, amb el total beneplàcit dels aparells judicials, polítics i policials de l'estat.

Per tot això, la CUP de Girona convida a la ciutadania a afegir-se als actes que diferents col·lectius de l'esquerra independentista de les comarques gironines organitzen per a rebutjar la festa espanyolista per excel·lència. A Girona el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha organitzat una jornada de lluita, i també s'han convocat actes a Banyoles, Bordils i Argelaguer.


12 d'octubre, res a celebrar!
Jornada de treball als Països Catalans!
Combatem el feixisme!

Espanya és Crisi

Dels molts greuges que reben els catalans per part de l'Estat espanyol, l'econòmic és segurament un dels que es fa més patent, ja que es manifesta de moltes maneres. Doncs bé, amb els pressupostos que el govern espanyol pretén tirar endavant i que inclouran una pujada d'impostos entre altres, les inversions que rebran els Països Catalans seran encara més baixes, tenint en compte que ja eren descaradament insuficients. A més, també seran els que més diners aportaran. L'escanyament, per tant, serà doble com sempre, ja que rebran poc i donaran molt, però encara més accentuadament gràcies a la reforma fiscal. Els Països Catalans, juntament amb el País Basc, rebran menys de 500 euros per habitant, mentre que tots els altres pobles de l'Estat se situaran per sobre dels 500 euros per càpita -amb les excepcions de Madrid i Canàries. Catalunya rebrà 480,32 euros per habitant; el País Valencià 417,54, i les Illes Balears 198,44.

D'aquesta manera, Catalunya sola ja contribuirà amb una recaptació addicional de 2.369 milions d'euros al tresor de l'Estat. Això suposa el 21,63% dels ingressos extres que obtindrà l'Executiu central per la reforma fiscal (uns 10.950 milions). A tot això cal sumar-hi els milions que es recaptaran de la supressió de la deducció de 400 euros a l'IRPF i de la baixada de cinc punts de l'impost de societats i el seu equivalent per als autònoms. També s'apujarà el tipus general de l'impost sobre el valor afegit (IVA) en dos punts fins al 18% i el reduït en un punt fins al 8%. Aquestes mesures estan previstes als nous Pressupostos Generals de l'Estat.

Per altra banda, els Països Catalans seran novament els que més diners aportaran a les arques de l'Estat espanyol, malgrat rebre escasses inversions. Cada habitant del Principat donarà 562 euros a l'Estat; el de les Illes 525, i els del País Valencià 513. Només Catalunya i Madrid superen el llindar dels 550 euros per càpita, amb la diferència que Madrid rep molt més en forma d'inversions. El cas més escandalós és el de les Illes Balears. Cada ciutadà balear regalarà a l'Estat 525 euros mentre que només en rebrà 198,44. Totes aquestes dades provenen del Ministeri espanyol d'Economia i Hisenda i d'un estudi del col·lectiu de tècnics tributaris Gestha.

El govern espanyol mira de justificar l'escanyament català adduint que la baixada de la inversió real és deguda a "l'esforç d'austeritat dut a terme per tots els ministeris".